Que bé quan fa fred: quan m'aixeco en un matí glaçat, quan els vidres estan
entelats i jugo a dibuixar-hi en ells, quan la mare hem porta una tassa fins a
vessar de xocolata calenta i la vaig bevent mentre assegut en una butaca vaig veient com cau una cortina glaçada del cel que bé quan agafo un llibre l'obro i
el llegeix-ho de mica en mica amb el so de fons de la neu acaronant a terra.
Que bé quan para de nevar m'abrigo i surto al terrat a
fer aquells ninots tan bufons amb una pastanaga al nas i dos botons, a deixar
el rostre d'un àngel al terra ple de neu. Que bé quan el sol es va apagant lentament,quan m’estiro al llit i
penso en QUE BÉ QUE HEM SENTO
QUAN FA
FRED!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada