2016-----------14 d'agost
Sona un timbre sorollós que indica que la meva estança a Londres està a punt de començar són les 4.30 del matí i d'aquí a una hora hem d'estar a l'aeroport, estic nerviosa, els meus pares a crits s'encarreguen d'aixecar a les meves dos germanes que encara dormen ni esmorzem ens rentem tots la cara, ens vestim i sortim corrents cap a baix que hi ha un senyor amb cara d'estar encara adormit esperant-nos amb un gran taxi que ens dirigirà cap al gran aeroport del Prat.
Prenc l'esmorzar que una hostessa m'ha portat, no em puc separar de la finestreta que de mica en mica em va separant de la societat.
Fa una nit tranquil·la, encara no ha sortit el sol i des d'aquí dalt es veu tot el meu petit món que m'envolta, em dirigeixo cap a Londres, de sobte surt una cortina de núvols blanquinosos. El cel és blau, i allà al fons comença a sortir el sol que il·luminarà un dels dies més emocionants. Aquesta sensació, sentiment és especial, em sento lliure com un ocell creua'n el món, oblido tots els mals moments i només penso a gaudir les vistes impressionants que hi ha des d'aquí dalt. Finalment pel megàfon ens informen que ens cordem els cinturons per aterrar, sense dir res mel cordo i amb una mica de por miro com l'avió va baixant amb moviments suaus fins a poder veure la nòria impressionant o el Big Ben un rellotge preciós, seguidament l'avió fa un cop i toca a terra.
Ja hem arribat, sortim de l'avió i agafem les maletes, ens dirigim cap a la casa que hem llogat amb un taxi, aquí tot és preciós i s'inspira un aire de ciutat brutal.
Ja estic dintre de casa, és una casa gran, amplia i amb una mica d'olor a tancat és preciosa i des de la finestra es pot veure la London Eye. Encara tinc tres setmanes per veure aquesta ciutat en tot detall.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada